el nostre company Toni ens diu...

Hola. Em presentaré. Em dic Toni, vaig néixer a Barcelona ara farà 61 anys i aviat en farà deu que visc al poble de Lliçà de Vall, un poble que m’agradava molt; bé, no és que ara no m’agradi, és que ara m’agrada una mica menys que fa deu anys, i això es deu al constant increment del creixement de polígons industrials, que desvirtuen molt el que és un poble als afores d’una capital. Ja ho diu la paraula “poble”. I amb això no vull dir que estigui en contra del progrés, ni de bon tros, sinó que estic totalment en contra de tenir un poble industrial de la manera que s’està convertint el meu poble. Perquè jo crec que es podria fer d’una altra manera, que no destruís la fesomia de poble, i que, amb més ganes de treballar, s’intentés netejar els pocs boscos que ens queden i reforestar tot el que es pugui.

Tinc una anècdota que sempre recordo. Quan jo vaig sortir de Barcelona buscant tranquil·litat, aire pur i natura, em vaig decidir per aquest poble, i quan em veia un company de treball em deia: “Ara sí que vius bé, quina sort viure en un poble tan tranquil.” Que n’estaven, d’equivocats! De bonic, ho és, tot i que encara ho podria ser més, però..., tranquil? La tranquil·litat es va acabar quan, no sé per quin motiu, es va començar a construir per aquí i per allà, quan van a començar a tirar terres pertot arreu, sense cap mena d’estudi ambiental, i a destruir arbres tirant-los terra al damunt. En definitiva, el meu poble tan bonic i tranquil es va tornar de cop i volta un abocador de terres i un munt de ciment pertot arreu.

Tot això em va conscienciar molt i, com que vinc d’una família una mica inconformista amb tot aquell que intenta carregar-se la natura i la tranquil·litat dels pocs pobles que encara són tranquils, sense tant trànsit ni tant ciment, vaig buscar algun grup, i el vaig trobar. Per mi és un grup molt afí a les meves idees, ja que defensa la natura, la nostra llengua i els pobles tal com són, i amb aquest equip d’esquerres penso treballar al màxim per poder portar les nostres idees a bon terme i intentar fer un poble més divertit, més segur, més dinàmic, perquè tothom pugui disfrutar, tant la joventut com la gent gran, i intentar eliminar tanta especulació, perquè n’hi ha que es pensen que primer són ells; després, ells, i, si sobra alguna cosa –que mai sobra–, per al poble.

Toni