El català a casa nostra.
Unes persones molt agradables. Fa un temps i per motius que no venen al cas... vaig inscriurem com a Voluntari per la Llengua, em van assignar un "aprenent" (així anomenen a les persones interessades en aprendre el nostre idioma), bé en realitat en son 2, ja que son parella i van demanar fer-ho junts.
En la primera entrevista/xerrada vaig preguntar perquè volien aprendre català. Tenen un fill de tretze mesos ja nascut a Catalunya i per tant el nen ja des de la llar d' infants començarà a aprendre a parlar i a fer-ho en català, el pares veuen que ells necessiten l' idioma per poder parlar amb el seu fill amb plena naturalitat, a més, volen quedar-se a Catalunya i per tant integrar-se, però tenen una greu dificultat, nosaltres, els Catalans autòctons.
Encara que en la seva vida quotidiana s' adrecen a tothom en català, quan l' interlocutor veu que tenen alguna dificultat (lògica) de parla, els hi continua en Castellà.
Aquesta manera d' actuar nostra (massa freqüent) els hi comporta molta dificultat alhora de l' aprenentatge, tant pel que fa a l 'enriquiment de vocabulari com en el fet de no poder perdre mai la vergonya i llençar-se a parlar amb fluïdesa. Això els va dur a fer la opció que ara mateix estan portant a terme, la qual cosa els honora.
Us explico això per tal de fer-vos participar d' una realitat que nosaltres els catalans podríem, o hauríem de poder resoldre més rapida i naturalment tant sols hem de fer una cosa... parlar el nostre idioma! amb tothom, sigui quina sigui la procedència del nostre interlocutor, sigui la que sigui la dificultat... n' estic segura que després de poc temps veuríem com el nostre idioma es parla més i millor, nosaltres hauríem fet quelcom per nosaltres mateixos i en el mateix fet hauríem ajudat a unes persones que desitgen ser i integrar-se en el nostre país i esdevenir catalans ells i els seus fills.
Pense-ho-hi. Es el nostre idioma, la nostra identitat, el nostre país, les nostres costums el que està en joc. Parleu, penseu, viviu en Català !
Rosa Ventura.
En la primera entrevista/xerrada vaig preguntar perquè volien aprendre català. Tenen un fill de tretze mesos ja nascut a Catalunya i per tant el nen ja des de la llar d' infants començarà a aprendre a parlar i a fer-ho en català, el pares veuen que ells necessiten l' idioma per poder parlar amb el seu fill amb plena naturalitat, a més, volen quedar-se a Catalunya i per tant integrar-se, però tenen una greu dificultat, nosaltres, els Catalans autòctons.
Encara que en la seva vida quotidiana s' adrecen a tothom en català, quan l' interlocutor veu que tenen alguna dificultat (lògica) de parla, els hi continua en Castellà.
Aquesta manera d' actuar nostra (massa freqüent) els hi comporta molta dificultat alhora de l' aprenentatge, tant pel que fa a l 'enriquiment de vocabulari com en el fet de no poder perdre mai la vergonya i llençar-se a parlar amb fluïdesa. Això els va dur a fer la opció que ara mateix estan portant a terme, la qual cosa els honora.
Us explico això per tal de fer-vos participar d' una realitat que nosaltres els catalans podríem, o hauríem de poder resoldre més rapida i naturalment tant sols hem de fer una cosa... parlar el nostre idioma! amb tothom, sigui quina sigui la procedència del nostre interlocutor, sigui la que sigui la dificultat... n' estic segura que després de poc temps veuríem com el nostre idioma es parla més i millor, nosaltres hauríem fet quelcom per nosaltres mateixos i en el mateix fet hauríem ajudat a unes persones que desitgen ser i integrar-se en el nostre país i esdevenir catalans ells i els seus fills.
Pense-ho-hi. Es el nostre idioma, la nostra identitat, el nostre país, les nostres costums el que està en joc. Parleu, penseu, viviu en Català !
Rosa Ventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada