penso... existeixo?

Avui, com cada dia he vist el TN, però avui he vist com la flamant Ministra de Defensa
Carme Chacon feia el seu primer acte com a Ministra.
Carme Chacon manava "firmes" als soldats, amb un posat seriós i veu greu, i quan li ha tocat dir allò de..."y ahora digan conmigo...Viva España!...Viva el Rey!..." tot d'una
m'ha envaït un dubte ...jo ho hagués pogut fer? (soc conscient que aquest es purament protocol·lari) però ho sento, crec que no hagués pogut. El meu "crit" hauria estat...
"Visca Catalunya! Lliure!"...
En el meu ADN hi ha d'una manera o un altre algun greu impediment que fa que certes coses no siguin possibles. Segurament en veure el text que calia pronunciar hagués
fet un salt endarrere i una esgarrifança al clatell m'hauria dit que no, que no!
Això no es un retret a na Carme Chacon... ja sabem tots que no podem esperar una actitud Patriota Catalana d'un membre del PSC-PSOE.
Però penso, existeixen gaires persones avui que posats en aquesta tessitura... com haurien reaccionat?

Penso!, però... EXISTEIXO?
Rosa Ventura.