La via interpolar de Parets i el pla parcial del sector Can Montcau-Can Malé o Les deficients relacions amb els veïns

Com si es tractés d’una obra de Jardiel Poncela, el nostre ajuntament està escrivint el seu “culebrón”, caracteritzat per allò de pocs i mal avinguts.

Resulta que, per Parets del Vallès, hi passa l’anomenada Via Interpolar, una carretera ja projectada de fa anys, però que en l’últim pla general d’aquest municipi ha estat dibuixada de tal manera que entra en un tram de 400 metres en el terme de Lliçà de Vall. Això és inadmissible, perquè Parets no pot treure’s de sobre una infraestructura i condicionar així la nostra configuració urbanística.

També resulta que els de Lliçà d’Amunt, per necessitats internes, han projectat una modificació de l’anomenada Autovia del Tenes, de manera que l’allunyen de l’actual traçat, paral·lel a la riera del Tenes, la fan passar a tocar de la masia de Can Montcau i, ja en terme de Lliçà de Vall, la fan anar pel bell mig de la plana de les Torres, cosa que malmetria aquesta zona, que, malgrat els bocins que n’han anat escapçant per convertir-los en terreny industrial, encara representa el veritable pulmó natural del nostre poble. Aquesta modificació barroera no es pot permetre.

S’ha de dir que els d’ERC-I vam proposar, a través d’una moció que no va ser acceptada, que l’Ajuntament de Lliçà de Vall presentés al·legacions a aquesta autovia, que ha d’anar paral·lela a l’actual C-17 i que considerem innecessària. Finalment, en ser rebutjada la nostra moció per l’equip de govern, vam presentar directament les nostres al·legacions al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, que inclou aquesta autovia.

L’Ajuntament de Lliçà de Vall presentarà les al·legacions pertinents en tots dos casos (Via Interpolar i Autovia del Tenes) per fer valer els seus drets i exigir el respecte del nostre territori. Aquesta actitud té el suport de tots els regidors, sense excepció, però hem d’admetre que els nostres governants no tenen capacitat de diàleg, ni diplomàcia ni sentit de l’entesa, que és el que hauria d’estar per damunt dels moviments legals i oficials. Parlant la gent s’entén (fins i tot ho va dir el rei!).

Dos veïns i dos enfrontaments: un zero en gestió!

Tornem a parlar de LLIÇÀ XXI

En aquesta promoció urbanística, que ha mogut tot l’esforç de l’equip de govern del nostre ajuntament (CiU) i que alhora ha provocat la crítica unànime de tota l’oposició (PSC, ICV, PP i ERC-I), està resultant molt feixuga l’obtenció de les aprovacions definitives del pla parcial necessari per dur-la a terme.

Recentment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va acordar “SUSPENDRE L’APROVACIÓ DEFINITIVA” del Pla Parcial Lliçà XXI, promogut i tramès per l’ajuntament, i exigir diverses informacions o modificacions:
presentació d’un text refós, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient, que haurà d’incorporar:

· prescripcions de l’informe del Departament de Comerç, Turisme i Consum, de 17.01.2006
· replantejar l’ordenació del sector segons els criteris exposats, referents a la qualificació del sòl en zones i sistemes, a la qualitat i funcionalitat dels àmbits qualificats de sistema d’espais lliures, a la ubicació dels edificis residencials en relació amb la topografia i l’entorn, i a l’ampliació dels àmbits qualificats de zona de protecció d’edificis
· corregir el quadre d’assignació de sostre de cada unitat edificatòria del plànol d’ordenació de l’edificació augmentant el paràmetre d’ocupació màxima de parcel·la o bé modificar l’ordenació de l’edificació per possibilitar que, en totes les parcel·les plurifamiliars, hi càpiga el sostre màxim fixat
· fixar que la reserva addicional del 10% del sostre destinat a habitatges de preu concertat sigui en relació amb la totalitat del sostre residencial del sector
· determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per a aquesta finalitat
· suprimir de la normativa del document les referències a la Llei 2/2002 i substituir-les pel Decret 1/2005
· corregir l’errada material del quadre del plànol 6
l’executivitat de l’aprovació definitiva estarà condicionada a l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització, en què s’haurà d’incorporar un estudi d’inundabilitat per garantir que l’obra de pas prevista en la prolongació del carrer de Sant Baldiri sigui suficient per conduir una revinguda volumètrica d’aigua, d’acord amb l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua.
el text refós inclourà el text refós de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació segons l’article 17.6 del Decret 305/2006.

Davant d’aquesta resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme, que obliga l’ajuntament a refer una bona part del projecte i que, per tant, dilata en el temps l’aprovació definitiva, l’equip de govern va aprovar, en el ple de l’1 de desembre passat, amb els únics vots de CiU, presentar un recurs d’alçada. Tots els partits de l’oposició, contraris al projecte, van manifestar que encara eren poques les exigències imposades i, naturalment, hi van votar en contra. Tot això quan només falten sis mesos per a les eleccions municipals.

Aquest projecte, de naturalesa clarament especulativa i que l’equip de govern va vendre com un projecte destinat a l’habitatge per a la gent jove, aviat farà un any que es va presentar. Va ser precisament en vigílies de la campanya electoral del 2003, aspecte que va ser molt criticat per l’oportunisme que significava i per l’engany que comportava de cara als ciutadans. El projecte preveu la construcció de més de 400 habitatges en règim plurifamiliar, bifamiliar o unifamiliar, i això representa:

*. creació d’un nucli demogràfic de més de 2.000 persones en un territori comparativament petit
mancança d’infraestructures per assumir aquesta massificació urbana
*. només un 10% dels habitatges seran de protecció pública i un altre 10% de preu concertat; per tant, la gran majoria seran de règim lliure, amb una estimació de preus de venda superiors a 300.000 € (més de 50 milions de ptes.) els plurifamiliars i superiors a 450.000 € (més de 75 milions de ptes.) els unifamiliars o bifamiliars; és evident que aquests habitatges no estan pas pensats per als joves del nostre poble
*. ocupació per requalificació de més del 50% de la superfície de sòl fins ara agrícola-forestal, cosa que comporta una disminució d’espais naturals al municipi

La promotora que hi ha al darrere d’aquest projecte i que ha comprat o pactat la compra de diverses parcel·les és COMAPA. Aquesta promotora va presentar davant d’Urbanisme un recurs en què s’oposa a l’exigència d’aquest organisme públic de construir el 10% d’habitatges concertats sobre el 100% de la superfície d’aquest pla parcial. Ells només volen fer-ho sobre el 50% del terreny requalificat, és clar, per poder disposar de més quantitat d’habitatges lliures a preu més elevat. És una clara demostració que aquest projecte només té una perspectiva econòmica i cap de social.

L’oposició ha manifestat que, amb totes aquestes maniobres urbanístiques, l’equip de govern es posiciona al costat dels promotors-constructors-propietaris, que són la minoria influent, i s’allunya de les necessitats dels ciutadans, que són la majoria, no escoltada.

Arbres?. Per a què?

No, no cal que ens vinguin d’altres pobles a fer-nos malbé el territori, com està escampant pertot arreu el nostre ajuntament amb una campanya clarament preelectoralista, perquè nosaltres sols, sense cap ajuda externa, som prou capaços de fer bones destrosses i d’eliminar, quan convé, tots els arbres que trobem pel mig. Per a què els volem els arbres?
Només us heu d’acostar al cementiri per veure com, del bosquet que abans l’envoltava, només en queden quatre arbres esquifits.
Tanta nosa feien aquests pins, alzines i roures? O potser és que es tractava de fer fora l’escassa fauna que hi habitava? O més aviat el que s’està pretenent és que es pugui gaudir de la bellesa del cementiri i de la sala de vetlles, una horrible obra de l’arquitecte municipal, que no passarà pas a la historia per l’encert dels seus dissenys? O és que també volen, l’arquitecte i els seus companys municipals, que els veïns del carrer del Roure, cada cop que surten per la porta o obren la finestra, puguin admirar, sense l’obstacle d’aquests arbres impertinents, aquest monument a la incompetència, i que, alhora, tots els visitants al cementiri i la sala de vetlles també puguin contemplar els veïns mentre es mouen per casa seva?
Si seguim així, aconseguirem omplir el poble d’edificis horribles i innecessaris, en substitució dels nostres boscos i espais naturals. És aquesta la política dels nostres governants de CiU?

La nova promoció immobiliària del "TURÓ"

La franja de terreny catalogat com a “urbanitzable programat” situada entre el Mirador (passatge de la Serra), la Miranda (carrer de Sant Josep) i l’avinguda de la Miranda (això d’“avinguda” més aviat és un acudit), d’una superfície aproximada de 10,25 hectàrees, aviat presentarà un aspecte ben diferent, ja que està en marxa un pla parcial, anomenat “el Turó”.

Segons aquest pla parcial, en un sector, s’hi construiran 36 habitatges bifamiliars aparellats, en parcel·les d’entre 750 i 815 m², de 200 m² cadascun, i, en un altre sector, està previst construir-hi 168 habitatges plurifamiliars, en 14 mòduls de tres plantes cadascun, que allotjaran 12 habitatges (pisos) d’aproximadament 120 m².

Entremig de les dues zones urbanes hi haurà una zona verda, on s’encabirà una nova escola, una nova guarderia, un nou institut, etc., a més de piscina i pistes esportives.

De moment, l’únic que és més o menys clar és la construcció dels habitatges. Dels equipaments, ja en parlarem.

Aquest projecte, fortament criticat per tota l’oposició (PSC, ICV, PP i ERC), i que, per tant, només té el suport de l’equip de govern de CiU, estarà en informació pública molt aviat i obert a les al·legacions que s’hi puguin presentar. No hi faltaran les d’ERC ni, segurament, les d’altres partits.

Al nostre entendre, i així ho defensarem, aquest projecte té els següents inconvenients:

1. Suposa la concentració de més de 750 persones en un espai relativament petit, que, a més, no disposa de les infraestructures necessàries de comunicació, comerç ni serveis (escoles, guarderia, CAP, farmàcia, etc.).
2. L’altura dels mòduls de 3 plantes, que superarà els 9 m, representarà un impacte visual negatiu, precisament en un zona elevada del poble.
3. El preu estimat de venda d’aquests habitatges serà superior a 300.000 € (50 milions de ptes.) els plurifamiliars i superior a 400.000 € (més de 65 milions de ptes.) els bifamiliars; per tant, aquesta promoció té una clara intencionalitat de negoci, aliena a les necessitats ciutadanes.
4. El conveni que signaran els propietaris, l’ajuntament i l’empresa constructora preveu, en el punt sisè, que l’ajuntament es compromet a tramitar davant la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’exempció de la reserva d’habitatge sotmès a règim de protecció pública. És a dir que l’ajuntament, en comptes de vetllar pels interessos de la majoria de ciutadans, promovent la construcció d’habitatges de més fàcil accés, es converteix en còmplice de l’especulació urbanística, que només n’afavoreix uns quants.

Entre els propietaris de parcel·les als terrenys on s’ha de desenvolupar aquesta promoció, hi trobem l’empresa Juman 2, S. L., que pertany a un conegut industrial de Parets molt vinculat amb el nostre ajuntament per concessions, subministraments, etc.; també hi trobem l’empresa Joraj, S. L., que pertany a un exregidor del nostre ajuntament, i, per acabar d’arrodonir el pastís, hi trobem l’empresa Barnasfalt, S. A., clarament vinculada a Parc Industrial Fontanillas, S. L., sobradament coneguda per totes les obres que fa sense parar al nostre municipi.

L’interès de l’equip de govern per aquesta promoció, que no està pensada per al ciutadà i que afavoreix en part persones massa conegudes i vinculades als que prenen les decisions, fa rumiar, oi?

"Bèlgica deixa d'existir"

La cadena de televisió valona RTBF provoca el pànic amb un informatiu fictici sobre l'escissió de Flandes.

(el nostre regidor Artur, amb el eurodiputat Bernat Joan, al Parlament Europeu)

El programa desferma un gran rebombori entre els polítics i als mitjans de comunicació.

La polémica posa en relleu la tensió entre les dues grans comunitat del país.

(publicat al diari "AVUI" del 15-12-2006 de la corresponsal Laia Forès)

"Flandes ha proclamat la seva independència unilateralment i Bèlgica com a tal deixa d'existir". Amb aquestes paraules començava un especial informatiu a la televisió pública belga francòfona RTBF presentat per François de Brigode, el peridista estrella del canal. Era dimecres, passaven pocs minuts de les vuit del vespre, i milers de belgues es van quedar bocabadats davant l'aparell de televisió.

De Brigode, amb la cara desencaixada per la gravetat de la situació, va començar a donar pas a reporters que feien connexions en directe des de diferents punts d'interès, com el Parlament flamenc. A continuació imatges que induïen al ànic: gent celebrant als carrers de Flandes la independència, autopistes col·lapsades, trens bloquejats a la frontera entre Flandes i Valònia, l'OTAN en estat d'alerta i fins i tot independentistes catalans celebrant-ho a les portes del Parlament Europeu...

...Tampoc no hi faltaven les reaccions d'ultima hora de diferents polítics còmplices, entre ells l'eurodiputat Bernat Joan (ERC). "Espero que la independència de Flandes obri un procés que doni llibertat a d'altres nacions sense Estat. Saludem amb entusiasme la independència de Flandes" deia Joan en català i subtitulat en francès...

La notícia que oferia la televisió belga semblava real. Però era un muntatge. Era una ficció, però molts ciutadans d'un Estat que viu en continues tensions polítiques van creure que es tractava d'un fet real...

El triangle del Tenes

Tothom coneix els misteris que hi ha al triangle de les Bermudes, amb unes estranyes desaparicions mai explicades. Doncs bé, a Lliçà de Vall no ens estem de res, perquè aquí sembla que també tenim unes desaparicions força misterioses.

Segons ens ha explicat una persona que ha viscut els fets, en les converses entre el representant de la part compradora (un intermediari immobiliari) i la part venedora dels solars que configuren el projecte Lliçà XXI, aquest representant va argumentar que els preus pactats inicialment s’havien de revisar a la baixa, ja que les despeses inicials i els costos que havia de suportar la compradora (COMAPA) s’havien incrementat.

Va explicar, aquest intermediari immobiliari (una espècie autòctona que s’ha estès enormement en aquests darrers temps), que l’increment d’habitatges protegits i concertats que preveia el projecte minvava considerablement els marges de benefici. Això probablement només és una excusa comercial.

L’home va afegir que les importants comissions econòmiques que s’havien d’abonar a “determinades persones” perquè el projecte tirés endavant també hi influïen negativament.

I aquí és on sorgeix el “triangle”. Qui són aquestes “determinades persones”? On han anat a parar aquestes comissions?

Misteri, un gran misteri, igual que el de les Bermudes.

En aquests moments no sabem què pot haver-hi de veritat en aquestes afirmacions misterioses, però el que és evident és que aquest projecte fa pudor de debò, i el millor seria oblidar-lo..., o potser refer-lo?

Un Ple de “tintes carregades”

El Ple municipal celebrat el dia 1 de desembre, va demostrar, un cop més, que l’actual equip de govern està més sol que mai i, amb la seva característica arrogància i prepotència, segueix empenyent els seus projectes importants, sense suport de l’oposició i d’esquena als ciutadans.

I aixó s’ha demostrat en:

Modificacions de crèdits: proposen modificar partides pressupostàries amb increments o decrements, molts d’ells de més del 40%. És una evidència que els pressupostos estan fets de manera barruera.

S’han venut patrimoni per poder ajustar el pressupost i destinar més de 1 milió d’€ al “casal de joves”.

S’aproven només amb els 7 vots de CiU.

Pla Parcial del Turó: projecte de més de 200 habitatges, mal informat i amb un conveni de “compensació” no explicat ni comentat, on només es construirà en règim lliure, sense destinar cap habitatge a protecció o concertats, tot demanant els promotors-propietaris que l’ajuntament així ho plantegi i aquest ho assumeix en aquest sentit, amb l’argument de que Lliçà disposa de suficients habitatges en règims especials (on??)

Crítiques generalitzades de tots els partits de l’oposició en tots els sentits, però queda en l’ambient, com a més punyent, que s’està afavorint l’especulació i es dóna suport als propietaris-promotors, i no pas als ciutadans.

S’aprova només amb els 7 vots de CiU.

Problemes amb els veïns de Parets i Lliçà d’Amunt: Dos contenciosos damunt la taula, l’un contra l’ajuntament de Parets i l’altre contra el de Lliçà d’Amunt, pels traçats de vials que aquests han projectat de manera unilateral i que afecten al nostre municipi.

L’oposició en aquest cas hi dóna suport i es vota unànimament a favor, però roman en l’ambient la manca de diplomàcia, de gestió assenyada i de capacitat de diàleg, que no ha sabut emprar aquest equip de govern amb els seus veïns.

Recurs d’alçada a Urbanisme pel P.P. “Lliçà XXI”: Tota l’oposició es mostra contrària a la presentació d’aquest recurs, inicitiva de l’equip de govern, esperonat, se suposa pels promotors-propietaris d’aquest projecte en règim de compensació, els quals veuen entrebancs des de l’Administració que retrassen l’execució, precisament en vigílies electorals.

Tots els partits de l’oposició, manifesten que essent contraris al projecte, que només afavoreix a una minoria, consideren que les exigències imposades per Urbanisme Territorial, encara son insuficients i, per tant, s’esdevé la votació negativa.

S’aprova només amb els vots de CiU.

Reflexions d’unes eleccions

Dels resultats esdevinguts en les darreres eleccions al Parlament, i aplicant la llei de D’Hont, vigent per els temes electorals i repartiment d’escons (o regidories), i transportant aquests, d’una manera purament juguesca, a un pla municipal, resultaria que la composició del nou ajuntament romandria així:

• CiU: 5 regidors
• PSC: 4 regidors
• ERC: 2 regidors
• PP: 1 regidor
• ICV: 1 regidor

Malgrat aquesta suposada ficció, entenem que tot això duu a una reflexió necessària, al mateix temps que proposa tota mena de combinacions de govern.