Seguirem treballant per recuperar els autèntics valors del poble: personalitat, territori, patrimoni...

dilluns, 22 de juny del 2009

Vicens Ferrer i la Rosa


Vaig conèixer a en Vicens Ferrer el novembre passat.

El meu viatge a la Índia era fruit d'una d'aquelles coses que tens pendent a la vida i que per un o altre motiu hom va deixant per més endavant. Fins que te n’adones que la vida és ara, no pas demà... a les hores fas el que has de fer.

Vicens Ferrer va fer de la seva vida el que s'havia de fer. No va témer, perquè no hi ha res a témer...i va utilitzar allò que tots tenim però que gairebé ningú utilitza, la seva llibertat.
La seva llibertat de fer, no de dir.La seva llibertat d'actuar sense por.
La seva llibertat el va dur a ésser perseguit per el propi govern de la Índia. Perquè? perquè el govern tenia por, por d'un home bo.
Perquè? per haver gosat ser lliure, per haver gosat a fer el que calia.
El resultat de la seva opció de vida ha esdevingut un "miracle" com els que l'hem conegut hem coincidit a anomenar la seva feina.

El resultat de la seva opció de vida ha esdevingut un lloc d'alegria, de pau i harmonia on abans hi havia por, desesperança i tragèdia.

Anantapur es la regió més desfavorida de la Índia on no hi han turistes, on quant et creues amb un occidental, saps segur una cosa, es Cooperant, Voluntari o Padrí d'un o més nens de la Fundació Vicens Ferrer.
Anantapur es "casa meva" ara, i en Vicens el "meu pare".

L'altre dia explicava a un bon amic meu que no sabia expressar com em va marcar el fet de haver conegut en Vicens i la seva feina, potser ara podria dir que he aprés a utilitzar la meva llibertat.Siguem lliures.


Namasté Vicens !
Rosa Ventura