Acte d'Homenatge al President LLuís Companys
Un acte emotiu tot recordant l’afusellament injust al castell de Montjuic de Lluís Companys, ara fa 68 anys, després d’una farsa de judici militar, impulsat pels feixistes repressors.
L’acte, presidit pel Vicepresident del Govern de la Generalitat, va comptar amb la presència dels consols de França i Alemanya i ambdòs van reconèixer la participació en la detenció i posterior entrega a les autoritats espanyoles de Companys, que residia des de la desfeta de la II República, exiliat a la França en aquells moments ocupada pels nazis alemanys i en part governada pel règim feixista de Vichy. Els dos consols van retre homenatge al President recordat i van admetre que els països per ells representats no van actuar amb justícia, només moguts pels interessos polítics d’aquells anys ’40, que el temps s’ha encarregat, sortosament, de modificar fins esdevenir una nova Europa democràtica amb significatius llaços de relació entre tots els seus ciutadans.
El franquisme va ASSASSINAR, després de llargues tortures, inhumans interrogatoris i vexacions de tota mena, no a Lluís Companys, sinó al President de Catalunya!.
Gent de la cultura i les arts, polítics, autoritats, gent d’ERC i molts catalans de tota mena ens varem aplegar en aquest acte d’homenatge al nostre President.
Hi varem trobar a faltar, però, als Presidents de la Generalitat de la democràcia actual, i també a representants de CiU sobretot.
Com era d’esperar, tampoc hi havia cap representant del govern espanyol. Abans han estat els de fora els que primer han retret homenatge d’aquesta gran injustícia, mentre Catalunya espera, fa ja massa temps, l’anul·lació d’aquella paròdia de judici, d’aquella sentència injusta i d’aquell assassinat sense pietat, perquè, malgrat no podem tornar la vida a Companys, sí que podem restablir la història en la seva veritable dimensió.
Son paraules d’aquell President no oblidat: “Tornarem a patir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!.
L’acte, presidit pel Vicepresident del Govern de la Generalitat, va comptar amb la presència dels consols de França i Alemanya i ambdòs van reconèixer la participació en la detenció i posterior entrega a les autoritats espanyoles de Companys, que residia des de la desfeta de la II República, exiliat a la França en aquells moments ocupada pels nazis alemanys i en part governada pel règim feixista de Vichy. Els dos consols van retre homenatge al President recordat i van admetre que els països per ells representats no van actuar amb justícia, només moguts pels interessos polítics d’aquells anys ’40, que el temps s’ha encarregat, sortosament, de modificar fins esdevenir una nova Europa democràtica amb significatius llaços de relació entre tots els seus ciutadans.
El franquisme va ASSASSINAR, després de llargues tortures, inhumans interrogatoris i vexacions de tota mena, no a Lluís Companys, sinó al President de Catalunya!.
Gent de la cultura i les arts, polítics, autoritats, gent d’ERC i molts catalans de tota mena ens varem aplegar en aquest acte d’homenatge al nostre President.
Hi varem trobar a faltar, però, als Presidents de la Generalitat de la democràcia actual, i també a representants de CiU sobretot.
Com era d’esperar, tampoc hi havia cap representant del govern espanyol. Abans han estat els de fora els que primer han retret homenatge d’aquesta gran injustícia, mentre Catalunya espera, fa ja massa temps, l’anul·lació d’aquella paròdia de judici, d’aquella sentència injusta i d’aquell assassinat sense pietat, perquè, malgrat no podem tornar la vida a Companys, sí que podem restablir la història en la seva veritable dimensió.
Son paraules d’aquell President no oblidat: “Tornarem a patir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!.
2 comentaris:
Va ser un acte com dieu molt emotiu, però també Vergonyós que a
hores d'ara encara no s'hagi restituït la memòria del nostre President no em direu que no es vergonyós?
Tant de bo es repari ben aviat aquest lamentable fet.
em senbla que ja n'hi prou d'Estatut, de conceni econòmic, de condemnats per cremar fotos o senyeres (només les espanyoles, clar), de tribunal "anticonsitucional", de menypreus a la llengua, de...
Prenguem d'una vegada la decisió important: Ens declarem INDEPENDENTS!
Publica un comentari a l'entrada