Seguirem treballant per recuperar els autèntics valors del poble: personalitat, territori, patrimoni...

dilluns, 12 de març del 2007

avui ens parla Rosa Ventura


Aquest és el primer dels articles que els nostres candidats a les eleccions municipals de 2007, aniran publicant.

Hola.

El meu nom és Rosa Ventura i Gramache, tinc 46 anys i sóc filla de Barcelona. Visc a Lliçà de Vall des de l’any 81. El meu company i jo, un bon dia vam decidir marxar de Barcelona, i, sense pensar-ho dues vegades, ho vam fer.

Sóc filla d’una família modesta. No tinc cap preparació acadèmica destacable, però he treballat en diversos àmbits, de vegades perquè no quedava cap més remei, si bé alguns cops he tingut el privilegi de gaudir de la meva feina.

En aquests moments sóc propietària d’un petit negoci, en què, per sort, tinc uns clients que s’han convertit en amics. No és gens fàcil mantenir un comerç avui dia! Suposo que no ho ha estat mai...

Però, bé, jo us volia parlar de la nostra opció. El nostre país té grans necessitats! Necessita la seva gent. I, encara que sempre he estat votant d’Esquerra, fa poc he pres la decisió d’implicar-m’hi més i fer-me’n militant. Considero important en aquests moments el compromís, i, encara que modestament, intentaré treballar amb els meus companys d’ERC-I i aportar la meva col·laboració en el que calgui si així contribueixo a aconseguir un municipi més amable i il·lusionat i on tots puguem sentir-nos a casa.

Des de la nostra arribada, hem pogut comprovar com Lliçà ha anat perdent l’encant de poble i, llastimosament, ha guanyat en lletjor. Els polígons industrials han proliferat sense cap mena d’ordre ni concert, i això, juntament amb una mala gestió de l’habitatge, està fent que el nostre poble es vagi degradant cada dia més.

És per això que lluitem per aconseguir un municipi on els nostres joves puguin complir les seves fites i on els nostres avis tinguin les seves necessitats cobertes. Un municipi on la nostra canalla jugui, disfruti, aprengui i es formi. Un municipi on el paisatge compti, perquè la qualitat de vida també és paisatge.

Amb il·lusió i amb empenta podem aconseguir sentir-nos a casa.